Qui ets? pregunto... ets la imatge que he volgut que siguis? Ets l'excusa de tots els meu errors o la font de les meves conductes..?
Mai he sabut ben bé que pensaves quan em miraves, abans creia que era bonic, sóc el que vols que sigui? Crec que havies imaginat quelcom millor per mi.
Crec que em mires i veus una altra amb mans infantils i cos de dona. Digam-ho, què no suportes. és culpa teva o meva... Ara tinc mans adultes i cos de nena que crida i crida sense so, amb la por d'ella mateixa que algú algun dia li ha creat, d'inocència recargolada que es castiga a diari si tu no ho havies fet, que plora en secret i fa riure als que estima per ser feliç. Que cerca l'home que pugui abandonar abans que l'abandoni.
Para i pensa en que passa al teu voltant, ja ho fas, no ho he dubtat mai... Actua, doncs, no tothom és com ella que t'exepta i t'espera n'hi ha, com jo, que ... t'exepten i t'esperan...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada