Un dia vaig desidir fer-me "artista"

La vida és més simple no pas com ens l’hem fet, l’entorn i les persones fan de nosaltres el que serà el nostre futur. Qui són ells per guiar-nos mitjançant un inconcient dócil i inexpert? Qui sóm nosaltres per influir al creixament, que entre eufemismes diem creixament personal, de aquells qui ens envolten?
Els més evolucionats s’aïllen en pobles desertics per no ser interrumputs ni influits per una societat que et persegueix incansablament per vestirte i engalanar-te de aptituds.
Existeix una altra tribu d’evolucionts; aquells qui saben, a partir d’una constant estrategia, riure’s del sistema i aconseguir una satisfacció individual inmersos a la societat, tot i que aquests siguin etiquetats com a bojos, boemis, artistes o inedaptats. Dintre d’aquest grup els mes ben vistos són els artistas, avui en dia qui ho vol pot fer-se artista, està de moda, un altra terme de la nostra societat que encara no he entés. Però jo no parlo d’aquests artístes, parlo dels que es comuniquen mitjançant l’art que es parlen a si mateixos que intenten explicar-se el món i conviure entre la gent sense que l’art els porti a vendra’s, recreant-se en la seva persona i intentant inevitablement buscar les seves respostes.
La resta, que els anomanarem els no-evolucionats, no fan més que seguir unes pautes estrictes, que per molt es diguin que segueixen una llibertat i persegueixin l'individulisme són fruit d’aquests estípuls impersonals que ens envolten.
Llavors, de que estem parlant? A partir d’aquest reonament, els que persisteixen entre la societat però tenen la capacitat de entendre-ho, sent concients de que la persona que són ha nescut a partir del que l’ha envoltat… són bojos? metra ens mantenim inmersos en ella actuarem com està estipulat, simplement com l’entorn ens demana a cada pas, cada segon. L’educació (el que està bé, el que està malament, modals…), la maduresa, (responsabilitat, comunicació), les amistats (recerca del jo), uns bons estudis (projecció de futur), la feina (adultesa), parella, fills, vellesa. Però de qué estem parlant? Quines bajanades, això és els que ens marca la naturalesa? Sempre pendents del futur, per asolir les fites i encara esperem que a més a més agafem la vellesa sanament.
I els qui no segueixes aquestes pautes? Hi ha dos tipus de prototips, els que intenten marcar-se les seves (…no enomenarem tribus socials) buscant el confort dels altres ja que si no no poden seguir-les i aquells qui hem denominat anteriorment inadeptats, personatges que acostumen a no fer vida social i a crear-se un món seu més confortable. Realment és embejable però trist. Són el que són i estan on estan per culpa teva, meva i el que tens al costat. Realment la seva vida els ompla, rutina, poca comunicació…però és la seva tot i això no és on hem d’anar.
La natura ens diu que sóm animals, amb això hi estem tots d’acord..no? No entrarem ara en temes de religio o creences.. Venint del fet que sóm animals, que a més a més sóm animals que ens comuniquem i ho hem aprés per necessitat i que diuen que reonem tot i no semblar que la majoria ho faci, partint d’això tant simple, que ens marca la naturalesa? Simplement procrear. Amb quina finalitat? Ara que evolucionadament representa que reonem ens podriem plantejar el fet que la naturalesa ens marca de tenir fills. Actualment tenir fills és una concequència egoísta. Vet aquí el que passa amb els nanus d’avui en dia, els marquem com deia abans una educació que ens han dit que és la correcta no fos cas que ens emfrontessim tots plegats i s’acavés el món, quina necessitat tenim en que después de nosaltres hi hagi més gent al planeta si nosaltres ja no hi serem? Egoísta. Gent que neix de les teves arrels per deixar-te marca en aquest món i tenir menys por del buit de la mort que ens espera i que la natura ens havia ensenyat a exceptar però que cada vegada la raó ens nega més a entendra-la.
Així doncs, sóm inmersos dins una societat de pors i egoisme i ja coneixem el funcionament d’una persona egoísta i plena de pors… aquella qui ha de envarcar el seu entorn perqué els seus pensaments no manquin de pes i raó. Per tant hem creat una societat egoísta i plena de pors que viu influenciant-se per no sentir-se sola i desamparada.
Un dia vaig decidir fer-me artista.