dos peus distrets entre les algues

Uns matins grocs de somnrriures inesperats
La comoditat gandula que regna aquesta casa.
Ja arriba la por que em fa no somniar,
i tu no te'n vas... la por es comença a esborrar.
Vull callar i sentir-te
Vull deixar aquest plor mut
Calla, no diguis res, fem d'això un somni màgic.
Somrriu, toca'm, que sigui el mar... que sigui el mar...
deixa't emportar per les algues quan relliscan els nostres peus sobre seu..
Tu et deixes i admires les paraules
que un dia deixarem de dir quan descobreixis que no sóc una fada,
ni tinc la màgia que creies que et faria diferent.
I és quan jo, aquest dia, et diré de marxar,
les algues t'arrelaràn i jo seguiré, altra cop, anar rodant.
Cercant de nou dos peus entre algues relliscant pel mar...