"aii.."

Omplo la banyera d'aigua tébia, sóm agost, mentre l'aigua raja sorollosament tranquila i xoca amb la que reposa estancada comença a emergir en ella bombolles de sabor recreant una massa densa d'espuma blanca...blanca. A lo foscor del bany encenc la espelma entre màgia de novetat, crec no haber disfrutat en molt de temps d'aquesta tranquilitat ensisadora. Entre música suau de yean tearsen començo a ballar el peu tastant l'aigua, que em rodeja nerviosa. Entro a poc a poc, i m'hi ensorro... em rodeja nerviosa. M'estiro i ella es calma. Si enfonso les orelles sento les bombolles petar silenciosament, semblen fer eco i quan respiro... tanco els ulls. Altres dies cantaria suaument deleitant-me d'una veu ressonant, fina i mentidera peró avui no, deixo anar suaument un "aii", m'escolto, el cor m'espanta, el so és fort i la panxa em fa soroll, no tinc gana, la deixo inflar i surar rodejada d'espuma blanca... blanca. El meu cos llueix color d'estiu, la pell mullada reflexa una vermellor d'espelma inquieta. Els ulls volen descansar, només descansar. La pell és suau, hidratada i em frego la cama lentament amb el peu... amb els dits. Em resegueixo jugant amb l'ombra del meu cos, els pits emergents com dos turons sobresaltan la planitud. Avui els admiro. El cabell m'acaricia l'esquena i l'espatlla... sembla fer-me passigolles. Els dits de panses ja descansen i deixo flotant-me entre sensacions calma i plenitud..
Trucan, sona un timbre fort, he quedat. M'atxeco llençant el braç per arribar a la toballola, m'aixugo corrents... la màgia .. s'ha acabat.
Obro la porta espitosa i surto de nou seca i freda al carrer.