La por a rebutjar a la solteria.
Més enllà de l’amor, de les pessigolles a la panxa, de les converces fins altes hores de la nit.. Encara més lluny del desig a ser estimat..o potser més aprop del que ens pensem.. Hi existeix la POR a rebutjar la vida de SOLTERS.
Ets en una situació bunica en el que tu mateix vas despedint poc a poc i sense poder equiparar-ho la teva vida de solter. Tu mateix estàs repriminte a sexe nou, a flirtejos que no van enlloc, a mirades i postures discretament provocatives al noi o la noia que treballa a la botiga de debant del bar on vas a fer el café pels matins…aquelles xerrades tant divertides entre nenes d’homes patètics, de com i quan…tralari-tralarà…Homes que no els fas ni homes, homes de conveniencia… D’aquelles “entre-relacions” que com en deiem entre amics eren “els barquilleros”, que et porten d’un port a l’atre i t’acompanyen en un viatge que sola seria molt avorrit. Tu mateix, tu mateix… i sembla no haber volta enrrera.
La vida de soltera és dinàmica és un no parar. Tot això et fa vibrar, et fa ser viva. Però evidentment acaba sent “cansina”. Per aquesta raó acavem preferint un mateix llit, el mateix sexe (i no ho dic com a menys complaent.. és bo aprendre a ser original i més creatiu amb un matex sexe, tot i això, és el mateix), la mateixa companyia, més segura. Les paraules dolces et comencen a envoltar, els mots de carinyu socials, les petites varalles revitalitzants, i sobretot els abroços per l’esquena d’imprevist. No hi ha res millor que això, en realitat. Estar segur que tens algú que sap el que t’agrada i no has de tornar a repetir la teva carta de presentació i prevenció.
En realitat, tu mateix ho decideixes .. serà perqué ho vols.., no? Però llavors perqué coninuem tenint por a allò que provoquem nosaltres? Sóm uns aterns enamorats de la por, crec que ens agrada! Quina vida més aburrida doncs… No, qui pateixi de pors.. i crec no equivocar-me si dic que en mesura ho fem tots, perqué no ens dediquem a transgiversar les nostres prioritats a l’hora de rumiar en tot allò que tenim? Les pors acaven sent doncs una protecció dabant l’afront a coses més importants a cada vida, passos més desisius , les coses que no volem veure.
Així doncs, solters o parellats?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada